To get up early and check that everything is in place:that the windows have not aged too much overnight,that yesterday's bread remains soft enough for the new day'sbaby teeth, that the yellow smell of curry lingersin the kitchen, the smell of our hands making dinner,making love, slowly, under the white sheets of flour,that the books stubbornly still preserve the memoryof their words, that everything is, in fact, where it should be,starting with our bones and ending with butterflies,with meridians and silences that occupy the exactcelestial latitude someone assigned them. And thus, eachday, the same labor continues from yesterdayto today, crossing the dark waters of nightsuccessfully, and starting again as if nothing hadpassed, except for a little time, the clay of seconds.Until one night we embark, but it's another riverand another boatman. And then, tell me, whowill keep the names of things? Who will save the aromaof all we have been, that for us has been? Which lookwill preserve the windows, bread, hands, memory,books? What muck will dare devour so much life? El barquerLlevar-se d'hora i comprovar que tot és al seu lloc,que les finestres no han envellit tant en una nit,que el pa d'ahir segueix tendre per a les dents de lletdel nou dia, que a la cuina perdura l'olor grogadel curri, l'olor de les nostres mans fent el sopar,fent, lentes, l'amor sota els llençols blancs de la farina,que els llibres encara conserven, tossuts, la memòriade les paraules, que tot és, en fi, on ha de ser,començant pels ossos i acabant per les papallones,pels meridians i els silencis que ocupen l'exactalatitud celeste que algú els va assignar. I així, cadadia, la mateixa feina per passar de l'ahira l'avui, per creuar les aigües fosques de la nitamb èxit i tornar a començar com si res no haguéspassat, tret d'una mica de temps, el fang dels segons.Fins que una nit embarcarem, però serà un altreel riu i un altre el barquer. I aleshores, digue'm, ¿quimantindrà el nom, qui salvarà l'olor de tot allòque hem estat, que per nosaltres ha estat, quina miradaguardarà les finestres, el pa, les mans, la memòria,els llibres? Quin llot s'atrevirà a engolir tanta vida?